De profundis (1897) és una de les obres cabdals de la literatura epistolar de tots els temps. Adreçada al seu amant Lord Alfred Douglas (Bosie) i escrita des de la presó de Reading, a les acaballes dels dos anys que Wilde hi va estar tancat com a conseqüència d?una condemna per homosexualitat, aquesta llarga carta pren la forma de testament intel·lectual i vital. Wilde hi reconstrueix els fets que l?han dut a la presó i ens permet conèixer l?extravagància i els excessos de la seva vida bohèmia, la complexitat contradictòria de la seva relació amb Douglas i les seves conviccions espirituals, en les quals convergeixen la filosofia, la vida i l?art. Aquesta edició incorpora, a més, per primera vegada en català, la carta que acompanyava l?enviament del manuscrit de De profundis al seu amic Robert Ross, amb indicacions precises sobre què ha de fer amb el text i una explicació de les motivacions que han inspirat la redacció de la carta.

Escrita el 1961, aquesta última novel·la breu de Natalia Ginzburg evoca les esperances i desil·lusions de dues generacions familiars que viuen l?abans i el després de la irrupció del feixisme a Itàlia. Els grans fets polítics, però, apareixen només de passada, com el context dins el qual es desenvolupen les vides d?uns personatges magistralment perfilats en la seva quotidianitat aparentment insignificant però que, com és habitual en Ginzburg, acaben prenent un caire universal i categòric. Després d?El camí que porta a ciutat, Ha anat així, Valentino i Sagitari (totes quatre publicades per Edicions de la Ela Geminada per primera vegada en català) aquesta obra tanca el cicle de cinc novel·les breus que converteixen Natalia Ginzburg en un punt de referència ineludible de la narrativa europea del segle xx.

¿Quin lloc ocupen, en la vida humana, el bé, el plaer i la reflexió, i quina relació s’estableix entre ells? Aquestes són les qüestions centrals plantejades en aquest diàleg. Plató ens proporciona la imatge d’una persona que gaudeix, que pateix, que pensa, que emet o intenta emetre judicis, que té esperances o que resta en la desesperació, que es mira a si mateix i intenta trobar el seu lloc en el tot. El dibuix de l’ésser humà que emergeix d’aquest diàleg ens el situa entre el déu i la bèstia, entre l’espera i la immediatesa, entre el plaer i el dolor, entre una racionalitat còsmica, o di vina, i una racionalitat humana. El problema de l’elecció com una realitat indefugible, el fet d’haver de triar necessàriament quina és la millor manera d’orientar la pròpia vida se’ns presenta en forma de pregunta oberta. Una pregunta a la qual només el lector pot proporcionar una resposta.

Adeu a tot això és un llibre de memòries de joventut, publicat per primera vegada quan Graves tenia tot just trenta-quatre anys. Això no obstant, constitueix una crònica literària excepcional del desenvolupament de la Primera Guerra Mundial per part d?algú que en va fer una llarga i intensa experiència des de les trinxeres. L?escenari extrem de la guerra permet a Graves oferir-nos un retrat de l?ànima humana en tota la seva nuesa, sense renunciar a dosis importants de la ironia i la irreverència que l?han fet cèlebre i que, potser, són l?únic instrument que permet apropar-se amb la distància necessària a una realitat tan dramàtica. D?ençà de la seva primera edició (1929) i de la seva reedició revisada (1957), Adeu a tot això no ha deixat de sumar lectors entusiastes i s?ha convertit en un clàssic del gènere autobiogràfic de la literatura mundial.

Les cartes a un jove poeta han marcat generacions de poetes i de lectors: potser perquè, a diferència de l'alta exigència de comprensió a què ens confronten els versos de les seves obres madures, aquí batega un impuls, difícil de trobar fins i tot en altres epistolaris seus, d'una urgència de comunicació expressiva i, al mateix temps, d'una exigència de reflexió especulativa, i tanmateix precisa, al voltant del fenomen de la creació poètica. (Del pròleg de Xavier Antich)

«Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s?esfondra l?autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l?interès d?uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d?una persona o d?unes quantes. No romandrà cap rastre de l?administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: ?Així ho vol qui domina el món?». Passatge del comentari a l?adagi 1001.

Escrita l?any 1957, Sagitari és la quarta novel·la breu de Natalia Ginzburg, després d?El camí que porta a ciutat, Ha anat així i Valentino (totes tres publicades per Edicions de la Ela Geminada per primera vegada en català). En aquesta obra de maduresa, hi retrobem l?excepcional capacitat de la gran escriptora italiana per teixir un relat aparentment simple però ple de fets reveladors a partir dels quals afloren els mecanismes que fan, a voltes comprensible, a voltes absurda, la vida: la il·lusió, la ingenuïtat, l?engany, la frustració.

L?impenitent, última novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols, evoca la vida a la ciutat de Barcelona entre 1912 i 1938. Si L?hereu és la novel·la de la infantesa al mas de l?Esparra i El vagabund ens trasllada a la Girona de la joventut i els inicis de la vocació literària de l?autor, L?impenitent representa la transposició literària de les tres dècades que Bertrana va viure i treballar a Barcelona. Publicada l?any 1948, L?impenitent és l?única obra de Bertrana que va aparèixer pòstumament, set anys després de la seva mort i en un context clarament desfavorable per a l?edició en llengua catalana. La present edició, basada en la primera, esmena algunes modificacions posteriors i ofereix algunes variants, en especial a l?epíleg, que tenen en compte el manuscrit de l?obra que es conserva al Fons Bertrana de la Universitat de Girona i al Fons Sebastià Borràs i Tey (Ed. Selecta-Catalònia).